Popsters

Balla!

Lo MéS gRan del Món!

Doble click sobre la imatge per fer-la gran.

Ai Ai Ai

Són un referent, història viva (molt viva!) de la Rumba catalana i han tingut a bé confiar en nosaltres la gràfica del seu nou disc. Val a dir que és Lu més gran que ens ha passat última i gràficament parlant. Músic excelents, millor gent i bon rotllu per donar i vendre.
Moltes gràcies Ai Ai Ai!! www.myspace.com/elsaiaiai

Icones dels seixanta II

John
70x100

In GOD we trust

In God we trust
Vector Art · fh11, 70x100
Inpressió digital

Icones dels seixanta

Float like a butterfly, sting like a bee.

Nostalgia

Nostalgia.
70x100
Print digital

Les sabatilles vermelles

La meva filla s’ha referit, no fa gaire dies, a les seves sabates preferides com les que corren més. Volia dir, més que probablement, que són per ella les més cómodes, les que més s’ajusten als seus peuets, les que la fan sentir més segura en definitiva.

No són però les que corren més, són les que la fan caminar millor, depenent la velocitat de cada cas, de cada moment i necessitat, de la seva potència motriu.

-Papa, posa’m les vermelles que corren més! és una sol·licitud bén legítima doncs ella, des de la seva innocència pensa de debó que amb aquell parell d’espardenyes, potser ni tan sols les millors que hi ha a l’armari, arribarà més lluny i més ràpid que ningú. I a sobre molt guapa.

Això és el que pensen alguns compradors compulsius de disseny per referir-se a la seva marca, nova o per refer. Volen les que corren més però sense parar-se a pensar que les solucions gràfiques sense rerefons, purament estètiques, són sovint efímeres, per molt correctament executades que estiguin.

És la mateixa sensació que té la Clàudia quan es calça les sabates vermelles. -Seran però les millors per passar tot el dia voltant pel Zoo, o per sortir al carrer un dia plujós? Per molt maques que siguin?

Les marques, o més aviat els logotips amb vocació de marca han de ser alguna cosa més que excelent técnica gràfica (en alguns casos actuacions quàsi per defecte, espectaculars de factura i tendencioses en el tractament), cal que responguin, és clar, als requeriments del client, però per sobre d’aquest, han de respondre a les demandes del propi producte, servei, oferta o concepte abstracte que les suportaran.

No tinc res a dir respecte a propietaris de marca que volen determinar de manera executiva tipografies, tractaments, formes i colors. En definitiva paguen per un servei de disseny i no hi ha límit per les acotacions que es puguin reflectir en un briefing.

Tinc tot a dir quan el pagador no sap què vol (que no és el mateix que no saber-ho explicar), però sobretot quan vol el que tenen els altres, alló que ha vist en un dels seus viatges pel sud-est asiàtic o aquell logotip de discogràfica retallat d’un magazine de moda.

Quin respecte es mereixerà el projecte per part del dissenyador quan el propi client sembla no tenir-li cap?

Tinc tot a dir quan em suggereixen l’elípsi, el triangle o el quadrat, per que sí, o quan em demanen colors amb més moviment o quan volen simbolitzar, reflectir i explicar en un punt de 5 mm tota la seva Gran Filosofia de Grup.

No crec que un logotip pugui explicar tot el background d’una companyia, negoci o activitat. Això és feina de la marca, i no és feina d’un dia.

Oooh!

Són les vuit del matí i ningú, només tu mateix, t'obliga a dur aquesta estúpida corbata. A sobre la pell sintètica del portafoli ef fa venir picor. Per on duràs el pantaló quan s'acabi el dia? Només són les vuit del matí.

Save me!

SAVE ME!
fotografia vectorizada,
AF freehand MX
50x70 cms
Imprés en quadricomia

Freakland, not Neverland.

DIRTY OLD TOWN

Il·lustració i fotografia vectorizada,

AF freehand MX

50x70 cms

Imprés en quadricomia

Yo sé más que tú!

Aquest cartell, acabat de sortir del forn, és un intent de reconduir un vell projecte que els amics de Palabras textuales han torpedejat involutàriament. Ara, el que pretenia ser un recull i un exercici de safàri, cercant anècdotes i compilant-les (Workingclass designer) passa a ser un rànquing que apareixerà només quan es doni el fet, la frase o la circumstància que mereixi la pena èsser considerada com Burret de cartró!, Burret de cartró de la setmana, Burret de cartró del mes, de l'any, de la història... A ben segur que aviat apareixen candidats i candidates.

Burret de cartró

Il·lustració i fotografia vectorizada, 

AF freehand MX

48x68 cms

Imprés en quadricomia

Immediat Cocteau

Penis Catalogue
Digital Phone Camera Capture
35X46,67 72 dpi

12.532 euros

El fons és un quadre: "la pell de la tendresa" de la Montse Vendrell.

La felicitat és un pinzell esmolat

Stress levels
Acrílic sobre fusta, 27 x 34 cms
3.000 euros

M'he retrobat amb les ganes de pintar; continuo sense temps ni espai adequat però hi ha voluntat. Així doncs, com fan molts que no en saben (fins i tot el meu alter ego s'atreveix) posaré a la venda en aquest bloc tota obra que entengui acabada. 

Perdoneu la qualitat de la foto, és feta amb un telèfon.

Poetas en NY

Així és diu aquesta obra de l'Il·lustrador Iván Bravo que vaig adquirir ahir. Un autor força interessant, emergent com prova l'article que li dedica la revista Visual . Fresc, divertit i reflexiu.