13.11.07

Un deute

El que tots els grafistes, contemporanis o no, tenim amb en Brossa.
Més enllà del rerefons, del missatge, a vegades evident i punyent, altres
cops críptic i personal; ens queda la seva capacitat de síntesi.

Hi ha qui li dirà garrepa, jo m’estimo més parlar d’economia de recursos
o més aviat d’intel·ligència i bon ús. De dualitat de conceptes.

De la mateixa manera que trobem paraules amb més d’una acepció, en
Brossa troba en els objectes més d’una lectura. O s’ho inventa; i és
a les hores quan fa poesia.

Més enllà també de lectures cojunturals, de circumstàncies socio-polítiques,
l’univers d’en Brossa és bàsicament gràfic. Tot i tenir una prolífica obra
tridimensional jo sempre hi veig un cartell.

Veig fons, veig forma i veig tipografia.

Aquests dies he fet coincidir una visita a una mostra d’en Brossa amb la
lectura del llibre Pioneros del Diseño gràfico.
Més poesia.

Coetànis d’en Brossa, amics,col·laboradors en algun cas,
conseguint fer de la gràfica comercial el paradigma somiat: forma i funció,
estética i missatge.

Admiro a Brossa, però admiro més a aquells que com ell, manufacturàven
peces d’una excelència ara, per mi, inexistent.

Peces subjectes sempre al requeriment d’un client, en aquell temps
quasi bé un “amo” que sovint els lligava massa curt, des de l’ignorància
o des de la intransigència.

Bé, això no ha canviat tant. Avui però, treballem sovint més per defecte que
des de la reflexió, hem oblidat el “tablero”, el llapis o les plantilles de corbes
i l’ordinador ens ha fet esclaus quan ens hauria de fer lliures.

Brossa des de la seva independència, des dels seus “regats” intel·lectuals
era lliure (amb riscos assumits). Els grafistes sixties, hem fruit d’alguns, eren
peces grinyoladores dins un engranatge amb molts Kilopondis de força-bruta-.

Els que ho saben, ho saben i ja en fan ús.
Recuperem el collage, el handmade, el fés-ho com puguis.
Sempre hi haurà més ànima en les coses fetes amb el cor (que és on està el cervell,
tot i que els científics diguin una altra cosa).

Demanem-nos poesia.

1 comentarios:

Anònim ha dit...

Un deute és el que tens tu amb la teva afició.

Escriu!!!!!!!!!!