No és broma

Ni ganes. És un exemple més de com estan encara les coses. Per això el primer Burret de cartró és per aquesta colla, extensiu a totes les institucions i/o organismes que des de la falta de respecte per ells mateixos (comprenssible per altra banda) ens el perden a nosaltres. Compte! tampoc es tracta d'una butade del coordinador de l'esplai de torn: la participació és fins els 30 anys...

Cito a Apel·les Mestres per boca de Palau i Fabre:

(···) Poc temps més tard, un comerciant riquíssim feia al meu germà la següent pregunta entre dubtós i indignat:

-Escolti: m'han dit que al seu germà els hi paguen aqueixos ninots que publica. És veritat això?

-No els hi han de pagar!

-Bé, sí, el hi paguen; però entenem-nos: que n'hi donen duros?

-Si senyor, duros.

-Si que estem bé! És a dir, que jo em tinc d'estar tot el sant dia sacrificat al negoci per guanyar quatre quartos, i ell, tot jugant (perquè això de dibuixar és jugar), agafa el llapis i, patim-patam, aquí va un ninot, vinga un duro...? Quan torni a néixer em faig dibuixant.(···)

Picasso i els seus amics catalans

Josep Palau i Fabre

Institut d'Edicions de la Diputació de Barcelona, 2006