CAL ANAR AIXI

Quant costa la nostra feina? En diners? en temps i esforços emprats?

No li podem posar preu a perdre un fill a mans d’un desaprenssiu que, problablement, l’acabarà maleducant si no prostituint. Cansat estic de ser conciliador: “no tenim massa diners, no costa tant fer-ho, el vull com aquell... ”Torna quan tinguis diners, fés-t’ho tu” o més contundentment: “vés a la merda!”.
Quant costa reparar una fuita d’aigua?
Tornem sempre a les mateixes. Els tangibles i la matèria gris.
Em conformaria, mira que et dic,si pogués cobrar realment i justa les hores emprades en investigació, en reflexions, en proves. Si pogués cobrar el material fungible, les despeses d’estructura, les trucades de telèfon, els opípars dinars “per parlar-ne” sempre a càrrec del professional.
“Per cert, no t’ho he dit però no esteu sols, tinc una altra proposta. Ajusta’m el preu o...”
O què, poll ressucitat?! (cansat estic de ser conciliador repeteixo).
Veus que bé, tenir un blog? Potser si que és una manera vanitosa de projectar-nos, pagats com estem de nosaltres mateixos.
I què? O què?

A aquells incapaços de rebatre l’opinió experta d’un lampista (des d’aquí una abraçada i sana enveja, Manolo que grande, reflexivo y tunante eres), però van ser parits grafistes de sobretaula -“yo lo haría rojo y todo en mayúsculas”-;
a tots aquells els diria:

Malgrat tot quina sort que tinc.