Envuelvan uds.mismos sus compras

La frase que encapçala aquestes línies és la mateixa que, de manera tipogràfico-dissenyística poc agraida tot i que molt pròpia,protagonitzava el rètol d’un conegut i concorregut espai comercial dedicat a la venda d’electrodoméstics, electrónica de consum, aparells audiovisuals...

Sembla que és ja una pràctica habitual pel que vaig observar. Com moltes altres coses,és també una pràctica assumida per el comú dels mortals (consumidors) que amb la nostra proverbial i pusilàmine actitut borreguil ens deixem prendre el pél, a banda de les peles (si peles, què passa?).

Hi ha qui dirà que es tracta d’una certa manera de fer amb l’objecte final d’evitar cues, aglomeracions, llargues esperes i que en definitiva reverteix en un millor servei al client.

En certa manera segur que tenen raó, veient com emboliquen alguns/es.

Però el fet en si mateix no és on rau el problema, per que cal dir-li problema, que pateix el món del comerç minorista, no senyors, no senyores.

Aquesta suposada practicitat que implica que haguem d’embolicar-nos nosaltres mateixos les compres, només amaga manca de voluntat de servei; i sospisto que també hi subjou manca de confiança dels responsables d’aquests comerços envers els seus malpagats, explotats, ningunejats, poc formats i abúlics empleats.

Com explicar si no que dues noies s’estiguin fent les ungles al taulell de telefonia mòbil mentre una pobre dona, tosca però pobre clienta, estigui a un pas d’autoescanyar-se amb el cordill de relligar els paquets, aixó si, d’un color daurat la mar de glamurós.

Pot semblar la meva reflexió, la meva actitut de fet, poc comprenssiva. Del tot intransigent, li podeu dir.

Imagineu-vos per un moment entrant a la farmàcia, arremblar amb tots els psiocotrops, per acte seguir acaronar les galtones del boticari que plácidament fa la becaina. Sobre el seu cap, entre pots de fòrmules magistrals en un cartell hom pot llegir, serviu-vos vosaltres mateixos.

O un altre cas, el meu cas; obrint diligent les portes de l’estudi als clients, posant a la seva disposició material fungible, hardware i connexió per que facin la seva.Tot presidint l’espai un rétol, aquest si facturat amb certa gràcia (sic!), amb la llegenda: Dissenyeu-vos ho vosaltres mateixos.

Ep,Altu!! Aquest últim supósit no és tan lluny de la realitat. 

Bé, encara no els deixo entrar, ni els deixaré mentre tingui un poc d’alè.

I si els meus socis ho volen fer que m’avissin, per donar-me temps a anar a la farmàcia i no coincidir