Als "vigías de Occidente"

No recordava per què no hi anava.

Ara ja si.

Per res en concret. Per una sensació de pèrdua de respecte per mi mateix.

Per h i per per b.

Per el mal que hi veig reflectit en els ulls d’antics innocents 

ara vestits de botxins implacables, sobredimensionats i miops.

Feia tant de temps que semblava que no hagués passat un dia i la ilusió

inicial deixa pas al desencís, a la decepció.

Decebut amb mi mateix per no saber veure.

Són els garants de la veritat. 

Munten guàrdia per evitar que es pugui esmunyir entre la gentada, 

tan interessant, un indesitjable, un normal.

Confussos en la seva vanitat,

pressoners els uns del altres; tant, 

que quan algú consegueix sortir-se’n

mai pot tornar a entrar.

Aquí no hi ha excedències, no hi ha un moment de repós,

no pots deixar mai de ballar.

El ball dels conjurats. Maleïts!

A tots els que són dins el cercle

però voldrien ser fóra, als que són fóra

i no tenen intenció d’entrar-hi.

Per a tu Vigía d’Occident, capdavanter del correcte, conjurat del ball

i garant de la veritat absoluta. Per a tu que no te’n surts.